Inici 
Arxiu de notícies Articles d'opinió Llistes despera a la Seguretat Social
Arxiu de notícies Articles d'opinió Llistes despera a la Seguretat Social | Llistes despera a la Seguretat Social |
|
|
|
| escrit per Suso_Martinez | |||
| dijous, 20 juliol de 2006 | |||
El dit ho diu: el que espera, es desespera. El PP durant la campanya electoral del 2003 i després, en paraules de l’anterior conseller de Sanitat, Vicente Rambla, va prometre que les llistes d’espera sanitàries serien de 10 dies per a les consultes de les especialitats i de cap dia als centres de salut. Res més lluny de la realitat: totes les persones han tingut que patir algun tipus d’espera en alguna especialitat, i diàriament comprobem que, excepte en poques especialitats, totes tenen una llista d’espera de dos, tres i fins i tot sis mesos, la qual cosa l’usuari de la sanitat pública no pot asumir. Els pacients, a més de malalts, són persones i com a tal els afecta l’espera per ser visitats en qualsevol centre d’especialitats o als hospitals. L’espera comporta tres coses: el patiment físic (dolor) que obliga al malalt a dependre dels medicaments; altra el psíquic (sofriment) que a voltes es manifesta donant uns símptomes que fins i tot poden falsejar el tipus de malaltia, a més d’haver de rebre un tractament per part del seu metge de capçalera que pal·lie el que li provoca l’espera; i finalment el factor sociològic que pressiona al malalt perquè ha de deixar el seu lloc de treball, o no pot fer les seues tasques diàries normalment. Totes les malalties són importants i doloroses, però hi ha certes malalties que comporten una càrrega psíquica molt important que deprimeix al malat i li transmet una ansietat a vegades molt dura de suportat, com és qualsevol tipus de càncer i les malalties cardíaques principalment. És de vital importància que el malalt es trobe protegit immediatament, per una banda perquè la malaltia siga tractada des dels seus inicis i per una altra perquè l’estat psíquic del malalt millora quan pot parlar amb la persona que pensa que l’ha de curar, que és el metge. Per tant, cal fer un protocol de via ràpida per aquest tipus de malats. La població a la comarca de la Safor està augmentant ràpidament; persones de distintes nacionalitats estan venint a viure amb nosaltres i els centres de salut estan incrementant el seu número de pacients; també a les consultes d’especialitats i els hospitals i les plantilles de personal sanitari són les mateixes. Cal comprometrer-se amb els usuaris i també amb el personal sanitari: amb els primers donant-los una assistència digna i amb els segons amb una càrrega laboral assumible i uns salaris dignes. |
|||
| < Anterior | Següent > |
|---|
