Ferran Mut ho acaba de dir, dalt o baix, en un nou capítol de la baralla dialèctica que manté amb l'altre sector del seu partit: la xafogor de l'estiu sol tindre efectes perniciosos sobre les persones i els seus comportaments. La canícula ens fa mandrosos (açò ja és meu), ens liqua els sentiments i amaina l'esglai de les notícies infaustes que ens conten cada dia, si és que la galvana ens deixa ànims per a llegir la premsa o activar el televisor amb el comandament a distància. La calor no deixa canya dreta, i així, a l'agost ni funcionen els jutjats ni els ajuntaments celebren plenaris, ni treballa el llanterner ni trobes enlloc a ningú. No sé d'on he tret els ànims d'engegar l'ordinador.

Deixe córrer (les reserve per a més endavant) notícies inquietants sobre l'aprovació de "pais", modificació de "pgous" i requalificació de terrenys, que segueixen protagonitzant consistoris de totes les ideologies. També ajorne comentar el propòsit, no sé si ben meditat, del govern municipal de derruir patrimoni de Gandia, tot i que ara es tracte d'un edifici, el dels Peons Caminers, d'escàs valor arquitectònic. Salvant les distàncies, ja digueren això mateix en criticar la reconstrucció de la Casa de la Marquesa i del Teatre Serrano. Després d'anys i anys d'arrasar impunement els edificis de més valor, açò és el que ens queda i caldrà preservar-ho. Aparque, doncs, el tema, però no l'oblide.

Hi ha hagut una notícia que, tanmateix, m'ha tocat la vena tendra i he volgut fer-la, avui, la reina de la columna. Potser siga també l'efecte de la canícula, però saber que al president de la Diputació de València, Fernando Giner, li han compost un pasdoble, m'ha arribat al cor. M'han emocionat el gest i les paraules de l'autor de la composició, Cervera Collado que justificava la iniciativa dient que Fernando Giner és una persona d'una humanitat increïble. Em demane fins a quin punt ha de ser creïble la humanitat de les persones per a merèixer un pasdoble.

No és nova l'ocurrència, però, de fer pasdobles als polítics quan, fins ara, solien ser els toreros, certes folklòriques i la mateixa Espanya els creditors de tan marxosa distinció. Fa uns mesos, el compositor Adam Ferrero ja va rebre la visita de les muses per a honorar el president Francisco Camps amb un pasdoble que el propi autor va qualificar de "vibrant i àgil, com el seu protagonista". A diferència del de Giner, que el seu compositor ha titllat de "majestuós i alegre alhora". Meritòria la iniciativa  d'aquests dos músics valencians que comportava el risc que als honorats no els haguera caigut en gràcia la delicadesa –gent rareta n’hi ha pertot arreu–. Però no ha estat el cas i els dos semblen estar satisfets amb el regalet. Fins i tot, Camps ha encomanat al seu Conseller de Cultura, Font de Mora, que complemente l'obra amb una lletra ad hoc. Que un pasdoble sense lletra és com un arbre sense ombra. Restem ara impacients per conéixer el producte.

També Fernando Giner s'ha mostrat pletòric de satisfacció: “és un regal excepcional i meravellós”, diuen que ha dit, “i s'estrenà durant el Festival Internacional de Música de Llutxent, precisament el dia del meu aniversari de boda”. Això és encertar-ho!

Per cert, el festival esmentat l'organitza i dirigeix el mateix professor Cervera Collado i enguany ha merescut una aportació especial de la Diputació de València, la que presideix Giner, de trenta mil euros. Ningú caça sense gos.