Amb el temps he aprés que córrer riscos innecesaris és una temeritat. Però, tot i ser una persona atrevida, encara no em considere un temerari. Per això li he demanat al meu partit que encete formalment el denominat procés de primàries perquè qualsevol dels nostres militants puga optar lliurement entre recolçar-me o presentar-se com el candidat socialista a Alcalde en les pròximes eleccions municipals.

Segons els reglaments interns del PSOE no cal convocar a la militància per triar el candidat a l’alcaldia en aquelles poblacions on este càrrec l’ostenta ja un socialista, com és el cas de Gandia.

I per què fer-ho? Per què posar en risc la meua candidatura? Les raons són diverses.

En primer lloc, per donar exemple de qualitat democràtica. Obrir un procés de primàries –participatiu i garantista- és una manera de demostrar a altres partits en crisi que existeixen mecanismes més ètics i democràtics per escollir el seu candidat, que no triar-lo a dit desde València o Madrid.

En segon lloc, no li tinc cap por a un procés de primàries perquè el meu repte no és ser el candidat del PSOE … sinó que el meu partit guanye les pròximes eleccions municipals. Contribuiré en tot el que puga a eixe objectiu. La meua aportació serà la de liderar un projecte i un equip de persones només si les militants i els militants socialistes així ho decidixen.

A més, els ho dec ja que he tingut el seu recolzament unànim i m’han fet sentir el seu calor en els temps més difícils.

Que ningú no crega que és fàcil explicar que sóc l’Alcalde fruit d’una derrota electoral. Fa tres anys jo era el número dos de la llista electoral del partit que va quedar segón. I hui  sóc l’Alcalde de Gandia gràcies a moltes persones: a la nostra Pepa Frau, als tretze regidors que em votaren en el Plenari d’investidura i a la complicitat de molts, moltíssims gandians i gandianes que s’han sentit també integrants del meu Govern. I, perquè no dir-ho, els desencerts del portaveu de l’oposició i l’actitud d’algunes persones fanàtiques que l’acompanyen també m’han donat forces i estímuls per voler ser un bon alcalde.