La regidora de Festes de Tavernes, Amparo Espí, del PP, ho ha dit ben clar en rebutjar l'article de Vicent Estruch (Coeva-Acció Ecologista Agró): al llibre oficial de festes no hi ha cabuda per a les crítiques. Que el llibre els ha quedat molt bonic, ha dit. Una raó de pes per tal de justificar l'eliminació d'un article, sol·licitat de bestreta per la pròpia organització festera, crític amb el govern i enyoradís dels temps passats que, pel que es veu, desentonava en una edició tan polida. No és això el que es feia en la dictadura? El més greu és que a la responsable li haja semblat tan natural la decisió. Que, per cert, ha acabat girant-se contra ella i el govern que representa: l'article s'ha publicat (Levante-Safor, 06-09-06) i ha repercutit probablement prou més que si haguera eixit al llibre de les Festes Majors de Tavernes.

No conec l'esmentada publicació però, pel que s'ha dit, hi conté les col·laboracions dels diferents col·lectius de la localitat, opinions i comentaris --probablement no crítics-- sobre els temes diversos que interessen i preocupen la població actual. Que eixe tipus de coses: esdeveniments anuals, situacions, sentiments vius del poble --agraden a no al govern de torn--, a més del programa festiu, és el que ha de conformar un llibre de festes. 

En l'escrit censurat pel PP, Vicent Estruch fa esment crític i poètic alhora a la línia d'alta tensió que ja trenca el paisatge vallero: "... una línia d'alta tensió viola a traïció la malparada virginitat d'una vall que pretén ser digna, pels segles dels segles" . I també al culte que es ret al taulell i ompli algunes butxaques: "... el nostre terme municipal serà consagrat al gran Déu de l'especulació urbanística...", entre d'altres judicis que el govern municipal, en democràcia, no ha sigut capaç d'assumir.

Una altra cosa és el sentiment nostàlgic d'Estruch respecte a les festes d'antany i la crítica fatalista als programadors que anomena "els ideòlegs de la festa" i que, segons ell, la converteixen en "una ferramenta d'inhibició de les consciències" . Les festes amb solera que amb tant de detall i fervor descriu, poden haver estat el súmmum del divertiment en altres èpoques però caldria saber si continuen interessant a la gent. I em tem que no. Ja se sap, els temps canvien i també els gustos i la mentalitat de les persones. Em costa creure que al segle XXI encara hi haja qui es perda per la biga ensabonada o els gegants i nans. És bo salvaguardar les tradicions, però no totes. N’hi ha de nefastes, d'absurdes i de desbaratades (no és el cas) que més ens valdria desterrar dels nostres costums. I també d'obsoletes que la gent recorda però que ja no interessen a ningú.

No sé si les noves maneres d'entendre el món faran que les festes dels pobles deixen algun dia de ser patronals, com es tem l'ecologista. Ni tampoc si és molt necessari, en els temps que corren i en un estat presumptament laic, saber què és això del Crist de la Sang i de la Divina Aurora. Fins i tot, no sé si s'haurien d'anar abolint les processons que segueixen palesant el tercermundisme dels nostres pobles i que els turistes fotografien per tal d'emportar-se a casa el testimoni d'un espectacle una mica grotesc.

Programadors, n’hi ha de bons i de dolents; maneres d'entendre la festa, també, i potser té raó Estruch en qualificar de plastificades les festes de Tavernes, no les conec. Però entre eixes noves opcions --envasades en PVC-- que descriu de forma tan alarmista, i continuar arrossegant unes celebracions estantisses, probablement hi ha altres alternatives.

Això, no cal dir-ho, res no fa perquè les seues opinions tinguen tot el dret a ser expressades i publicades en el llibre de festes del seu poble o allà on calga. Faltaria més!