El mes de novembre ens ha portat un cicle de conferències sobre eixa família controvertida i notable, reconeguda i oblidada, influent i injuriada en la Itàlia renaixentista, una reputació que es va expandir com un riu pertot arreu. Eixa família valenciana i universal denominada Borja, com el lloc aragonés de la seua avial procedència. O Borgia, a partir que els italians, malgrat tot, es volgueren ensenyorir del nom.

Per tenir-los tan a prop o per desinterés, o per decidia, poc o gens ens ha picat, fins ara, als valencians --als gandians ben en particular--, la curiositat per escorcollar en la vida i miracles d'eixos personatges reeixits, alguns dels quals hem tingut en un temps llarg per paisans, han passejat pels nostres carrers, han decidit els nostres destins i han estés el nom de la ciutat molt més enllà de les seues fronteres. En l'època dels Borja i baix la seua influència, Gandia semblava una petita cort italiana, ho hem sentit contar moltes vegades. I, en el fons, xovinistes al capdavall, als gandians ens agrada recrear-nos en aquell moment fascinant de la història, regalar-nos l'oït amb la llegenda.  Els Borja amararen d'encant aquella petita vila i deixaren en ella la seua petjada xamorosa i un edifici noble per a la història. Un dels membres fou, fins i tot, designat patró d'aquesta ciutat que l'havia vist nàixer, la mateixa que l'ha ignorat sempre, com a duc i com a sant, en les seues devocions i en els seus afectes. Actitud que sempre ha sobtat, i no se n'ha estat de dir-ho, a l'estudiós dels Borja Santiago La Parra, el conferenciant del cicle.

Tanmateix, Gandia està sembrada de places i carrers, d'associacions, d'institucions, d'empreses i comerços que porten eixe nom, però no per volença sinó perquè Borja és un apel·latiu d'excel·lència que cal aprofitar. Amb ell també es complementa sovint el topònim de la ciutat, o es qualifica de ducal, emprant el títol nobiliari que ostentaren alguns membres d'eixa distingida nissaga.

Que tot no han estat glòries en la família és la característica més coneguda, la que ha calat més fons i amb més deler. El morbo, la intriga i el misteri, penetren millor i més a gust en les persones que no la candidesa, la bonhomia o l'olor de santedat, que solen resultar massa tediosos. I precisament en la llegenda més negra dels Borja  ha incidit també la pel·lícula recent d'Antonio Hernández , que tanta repercussió ha tingut, per a bé i per a mal.

Tot això i moltíssim més ens està fent conèixer el cicle de conferències esmentades que porten el títol genèric de Els Borja a Gandia. Sis sessions amb sengles propostes suggerents i atractives que tenen el poder d'atrapar-nos cada setmana. Sessions memorables, durant les quals, Santiago La Parra deixa córrer el flux dels seus coneixements i la seua vehemència en traspassar-los a un públic fidel, i entusiasmat, que atapeeix cada dijous el Saló de Corones del Palau, l'espai idoni per a tan escaient iniciativa: conferències didàctiques i amenes, apassionades i no per això menys rigoroses, que no sols compta la profunditat dels coneixements en la matèria, sinó també la destresa en transmetre'ls. I ací no en manca ni de l'una ni de l'altra.

Al final del cicle, potser estimarem un poc més als Borja. Estimar-los, en el sentit de reconèixer la importància que representa per a Gandia la seua llarga i influent estada entre nosaltres.