Inici 
Arxiu de notícies Articles d'opinió JOC DE PARAULES - Lermita de Sant Antoni rediviva
Arxiu de notícies Articles d'opinió JOC DE PARAULES - Lermita de Sant Antoni rediviva | JOC DE PARAULES - Lermita de Sant Antoni rediviva |
|
|
|
| escrit per Suso_Martinez | |||
| dimarts, 16 gener de 2007 | |||
"Les ermites són els ulls riallosos dels pobles. Guaiten des de les muntanyes els indrets i les persones i els vigilen i protegeixen (...) Són elements decoratius del paisatge, font i destí de les més arrelades tradicions. Ambaixadores del poble, ixen al camí a rebre els seus visitants. Ja des de ben lluny les veiem dibuixar-se, blanques i enlluernades pel sol o pintades d'ombres entre núvols grisencs. Apareixen i desapareixen, com per art de màgia, entre les crestes dels edificis més orgullosos, i amb un tripijoc equívoc ens anticipen bocins de la història del poble a què pertanyen (...) Les ermites parlen totes les llengües del món". Demane disculpes per reproduir el paràgraf anterior, pertanyent a un article que vaig publicar l'any noranta-quatre en aquest mateix diari. Parlava, com és obvi, d'eixos edificis riallers que són les ermites, sobretot les que estan situades dalt les muntanyes, i de la necessitat i l'obligació que haurien de tindre els pobles de mantenir-les sempre vives, actives i cuidades. En aquell article en comptabilitzava tres a Gandia, deixant en l'oblit o en el desconeixement algunes altres que també hi ha o hi ha hagut en aquest terme prolífer, pel que es veu, en eixe tipus d'edificacions. Sens dubte, qui més sap de les nostres ermites és Suso Monrabal, qui ha dedicat molt de temps i d'esforç a conèixer-les. Però ara que ve tan a compte no deixaré de recordar-ne unes quantes, tot i que amb alguna ajudeta. Com ara, la de Sant Vicent, en l'antiga alqueria de Benieto, rodejada de restes romanes i d'enterraments àrabs que, tanmateix, resta avui empanada entre dos edificis industrials. La de les Ànimes, a vora el convent de Santa Clara, les restes de la qual desaparegueren encara no fa massa. L'ermita de la Trinitat, a penes coneguda pels gandians, que s'ubicava al voltant de l'antiga fàbrica de Nogueroles. O la de la Purissima, també poc coneguda, enderrocada fa més d'un segle, que dóna nom al carrer adjacent a la plaça de Jaume I. L'ermita de Martorell, situada vora el camí del Real, ha estat recentment adquirida per l'Ajuntament, que té per a ella projectes pròxims i esperançadors de rehabilitació que no podem deixar de celebrar. Ponderava com a model a seguir l'ermita de Santa Anna, la més coneguda de totes, salvada de la ruïna gràcies a la dedicació i els esforços (i al seu patrimoni personal) del pare Vicent Faus, amb la col·laboració del germà Federic, Escolapi també, que va restar fidel a cura de l'edifici fins que va morir, fa d'això més d'un any. Apel·lava també en aquell article a la necessitat peremptòria de restaurar l'ermita de Sant Antoni abans que fóra massa tard. És la segona més coneguda, situada en terme de Benirredrà però pertanyent a Gandia en virtut d'estranyes prebendes medievals o d'interessades compensacions a accions bèl·liques de l'època. Amagades sota les seues ruïnes —ara, sortosament, sota el seu esplendor—, han restat molts anys tradicions i festes quasi oblidades: el porrat antic, la fireta que s'instal·lava per tot el llarg del camí fins la mateixa porta de l'ermita, on tenia lloc l'espectacle festiu de la benedicció dels animals. I després, la cassola d'arròs menjada a la muntanya, i els torrons de postres que podies comprar allí mateix i el goig ingenu d'un dia de festa a l'aire lliure. És una satisfacció per als gandians i segurament també per a la gent que viu entre nosaltres, mirar cap al monticle de Sant Antoni i poder vore l'ermita rediviva, disposada per a usos culturals, compartits, com no podia ser d'altra manera, amb el poble de Benirredrà. L'any 1998, mentre la Mancomunitat creava "La ruta del porrat", s'iniciaren les gestions per a la rehabilitació de l'ermita —les primeres prospeccions, l'encàrrec de l'estudi i projecte, etc.—, que finalment quedaren estancades. I ha sigut menester la voluntat política, l'interés i la sensibilitat del govern actual per salvar un bé cultural de domini públic i fer realitat eixe somni llargament esperat pels ciutadans. Felicitats sinceres. |
|||
| < Anterior | Següent > |
|---|
