La irrupció en l'escenari polític de Gandia del nou candidat del Partit Popular, Arturo Torró ―eixe desconegut per al seu rebotat antecessor―, no ha estat massa encertada, que diguem. En la situació caòtica en què viuen els conservadors de Gandia ―per parlar només d'ací―, es pot entendre la nerviositat i la pressa del candidat nou per tal de reafirmar-se, ara que ja pot fer-ho, com a dipositari únic de la confiança de la cúpula ―Camps, Rajoy― del seu partit. Si no passa res que capgire les coses. D'ací, la campanya de falques publicitàries ―sóc el candidat, compteu amb mi― que ha posat en marxa només arribar. Però les formes delaten el tarannà de les persones, i les de Torró, en les primeres aparicions públiques, ens han mostrat un retrat advers del personatge que aspira a ser l'alcalde de Gandia.

Autoconvidar-se als actes públics ―visita de la consellera Gema Amor, etc.― no és massa elegant, però intentar amb argúcies traure rèdit de l'estada a Gandia d'una diplomàtica europea, la senyora Stefanova, cònsol de Bulgària a Espanya, amb el sol objectiu de retratar-se amb ella, ara que els búlgars ja tenen dret al vot, resulta grotesc i agosarat. Què deu haver pensat de nosaltres, la senyora Stefanova? Ara que ja és candidat, algú hauria d'explicar-li ―millor si és de fora del PP―, que ni tan sols en política val tot.

També li faria falta un poc d'il·lustració al president provincial, Alfonso Rus que, de tant en tant, ens obsequia amb les perles fines de les seues declaracions. Les últimes, per no anar més lluny: la manifestació pública de la intenció d'expulsar del partit a Mut només puga, i la xanxa que s'ha gastat en parlar de les preteses utilitats de la nova indústria de taüts (curiós negoci, per cert) que Torró ha muntat a Xàtiva. No és, precisament, la discreció el punt fort del dirigent conservador provincial.

            Però Mut no s'escapa de la necessitat que algú li parle d'ètica, si és que vol seguir en política, que sembla que sí. D'ell, que pareixia més refinat que el seu substitut, estranya doblement que el bon sentit no li haja recomanat a temps fer mutis pel fòrum. Que en política, com en la vida, som ocells de pas, i és evident que fa temps que ha perdut els favors del seu partit. Que pel camí ha anat deixant-se massa enemics i que el seu valedor únic, Zaplana, amb tanta remor de corruptel·les a les esquenes, no és una amistad recomanable. Val a dir, Mut i el seu equip, menys una, apostaren per l'opció fallida i ara els ha arribat l'hora de fer la maleta.

O d'esperar les ofertes de febrer, que ja s'acosten. Perquè, d'una banda, el president local del PP (fins avui divendres 25, si més no), encara té "tirón". I d'altra, en política les segregacions no solen ser rendibles. Potser, des del partit tractaran de parar-lo en l'intent de crear una altra formació i presentar-se a les municipals sota les seues sigles. I ara ve la pregunta: Si és així, què li oferiran a canvi, si acaba de renunciar a una direcció general? No sé si Mut tindrà agalles de mamprendre una aventura com la que representa crear un partit, ni crec que el seu orgull s'avinga a quedar-se a casa i renunciar a la política, amb tant que ha lluitat per poder quedar-se en ella. Però encara em costa més imaginar-lo a punt de saltar, esperant que li tiren l'os des de dalt. Dura situació, es mire per on es mire.

Mentrestant, Torró ha apostat fort per la campanya i no escatimarà esforços per a dur-la a bona fi. El poder d'un empresari amb mitjans i dels seus compares prompte es farà tan palés que espantarà. I Mut no tornarà a demanar-se ingènuament d'on ixen els diners. Atenció.

La part positiva de la situació és que les peripècies del "culebró", ens amenitzaran el tedi o l'enrenou embafós de la campanya electoral.