No li peguem voltes. La plaça del Prado, o del Prat, no és la plaça Major de Salamanca ni mai no ho serà, per molt que ens entestem els gandians a somniar-ho. Què li anem a fer? A tot el que podríem arribar en la comparació, i no sense rubor,  seria  a l'extensió: totes dues tenen més d'un miriàmetre quadrat. I punt.

Confesse que, després que una part dels responsables municipals de la remodelació d'aquest espai tan considerable de la ciutat obriren els ulls i renunciaren a convertir-lo en un centre kitch, enclotat o piramidal, irreversiblement hipotecat a tot un balafiament de multicines, de neons enlluernadors i façanes plastificades, de burguerskings, pansandcompanis, botigues afranquiciades i d'altres invents adotzenats, qualsevol cosa que es fera en la plaça m'hauria paregut fantàstica.
            
Dit açò, intente recobrar la lucidesa, si és que l'he tinguda alguna vegada.

No, la nostra no és la Plaça Major de Salamanca ni cap altra que se li assemble.

Però he sentit desbarrar massa aquests dies per a deixar de pronunciar-me. La nostra és una plaça molt gran com no n’hi ha moltes a Espanya. Però amb un entorn deplorable d'edificis vells, sense cap valor ni el menor interés arquitectònic. Un gran handicap a l'hora de remodelar-la i tractar de traure-li partit. El principal, però, serà que la plaça acomplesca les funcions que li són escaients. Ho diu el diccionari: un espai perquè els ciutadans passegen, els xiquets juguen, els vells descansen. Un lloc adient per a la celebració de festes públiques, fires, mercats, espectacles, exposicions i mostres. I si no tenim un entorn artístic, o simplement bonic o interessant, els gandians (la imaginació dels veïns, la iniciativa dels comerciants) l'haurem d'anar substituint per un de més alegre, més variat, amb cases atractivament restaurades i amb uns serveis xamorosos que atraguen l'interés de la gent. Però tot això, naturalment, fora de la plaça. Aquesta quedarà per a les corregudes i el bullici dels xiquets, per a l'esbarjo dels adultes i per al desig sedentari dels vells. I per a tot allò que siga menester. Perquè espai n’hi ha, sobretot si no el farcim d'obstacles.

Tanmateix, i coincidint amb algunes opinions, serà menester dotar-la d'alguns arbres i d'altres elements de jardineria més artístics i racionals que els que la precipitació els ha fet posar. Però no massa quantitat, ja que es tracta d'una plaça i no d'un jardí. També s'agrairà una zona un poc més àmplia i millor pensada per als jocs dels xiquets. Però tampoc massa, perquè es tracta d'una plaça i no d'un parc.  Tal vegada, una zona d'aigua canterina  ens alegraria la vista, l'oït i l'esperit. Però ben concebuda per tal que l'incivisme ciutadà no l'òmpliga de brutícia en un tres i no res. I un mobiliari urbà pensat amb el cap que comprenga, entre d'altres, alguns bancs no massa inhòspits i amb respatller, sobretot amb respatller, per la mania que tenim els vells de recolzar l'esquena en alguna cosa confortable. No és molt demanar.

Potser aquests suggeriments ja estaran previstos pels responsables municipals, no anem a creure que els ciutadans de peu sabem més que els especialistes. Tal vegada ha estat la provisionalitat de la inauguració que s'ha deixat pel camí moltes coses. Però la concepció, que és el que interessa, és bona.