Per Sant Jordi ens arriba la Festa del Llibre i amb l'ocasió, la Xarxa de Biblioteques Municipals de Gandia s'ha estrenat amb una programació d'activitats que busca la complicitat dels escolars, principals destinataris de les campanyes d'animació a la lectura, però també de la resta dels ciutadans, consumidors en potència d'eixe mitjà de plaer solitari, d'eixe estímul de les emocions que representa, entre tantes altres coses, la lectura.

Per qüestions pràctiques, probablement, els organitzadors se n'han eixit enguany de la data constrenyedora del 23 d'abril i han passat la festa als primers dies del mes de maig. I a la plaça del Rei Jaume I, les parades de llibres mostren ara la seua mercaderia colorida, atractiva, que intenta  copsar l'atenció del lector-comprador --o al revés--, novetats editorials per a tots els gustos, estimulants edicions de llibres infantils, atractius bestsellers i literatura d'autoajuda que, com sempre, s'emportaran la palma de les vendes. Però el cas és que es llija, perquè, com deia Borges, la lectura  és l'ingrés a la racionalitat, la fantasia, la grandesa dels idiomes i el do d'extraure universos de la combinació de les paraules.

Entre  activitats creatives per a xiquets, exposicions i d'altres,  la Biblioteca Central ha reiterat l'oferiment de  tota mena de serveis informàtics, que no poden faltar, i  ha posat a l'abast dels usuaris teclats d'ordinador amb abecedaris no llatins, una manera de donar facilitats a un bon nombre de nous ciutadans. Tot un detall que s'agraeix. Així com  el "bibliobús", un servei ambulant de lectura, amb accés a internet i a la xarxa de biblioteques, destinat, sobretot, als visitants de la  platja.

Entre les ferramentes més punteres i les més tradicionals, encara seguim qüestionant-nos si el llibre virtual acabarà desbancant el volum de paper imprés, i la resposta és cada vegada més obvia: no és comparable el plaer de llegir davant una pantalla d'ordinador, amb el de fer-ho mantenint un llibre entre les mans. Acaronar-li les cobertes, ensumar el paper imprés,  passar les pàgines que contenen la màgia de tantes històries, de tants personatges, és un goig afegit que mai no generarà  l'electrònica. De vegades sentim que el llibre es fa còmplice de les nostres emocions. Ens acompanya en un viatge i ja ens queden gravades per sempre  en la memòria anímica les sensacions conjuntes de l'argument i dels paisatges. El llibre conviu amb nosaltres, el desxifrem al nostre gust, l'exprimim fins la darrera paraula. Aleshores el tanquem amb un xic de pesar i li fem un lloc a la prestatgeria, amb cura de tenir-lo ben a l'abast per, si s'escau, tornar a llegir-lo.

El llibre electrònic és immediat, pràctic, inexhaurible, imprescindible  en els temps que corren. Però és una altra cosa.

Però enguany, a Gandia, no hi ha hagut roses per Sant Jordi, a pesar que eixa  tradició, importada,  ja havia arrelat entre nosaltres. Ho hem notat a faltar. Però, mira per on, la circumstància potser  ha vingut bé a alguns polítics. Els que sempre han mirat de gaidó eixa pràctica perfumada, per vindre d'on ve. I els que senten reticències, que els hi ha,  en repartir roses roges.  No estan els temps per a generositats gratuïtes, hauran  pensat.